Com ja havia anunciat, avui començ un nou tipus d’entrades del blog: els “remembers”. I començ amb una de les vegades que més he gaudit de fer turisme passejant, amb el camí de Sant Jaume.
El camí de Sant Jaume ho he fet dues vegades, però no sencer. La primer vegada des de Rabanal del camino i l’altre des de O Cebreiro. Només hi ha dos etàpes de diferencia, i una de elles es una de les millors, ja que es el pas per la Creu de Ferro i per les montanyes de Ponferrada. La pujada a O Cebreiro des de Fabas també es un dels moments més durs, però al mateix temps espectacular.
Les dues vegades (al 2004 i al 2003) he anat en estiu, però esper que no passin molts d’anys fins que tingui l’oportunitat de fer-ho en èpoques menys caloroses i sencer (malgrat que un dels anys ens va ploure durant quatre dies). El camí sencer son unes 30 etàpes, i dues més si vols arribar fins a Finisterra (on la tradició pagana diu que has de cremar tota la roba que has fet servir per fer el camí).
L’experiencia del camí en va agradar molt. Es peculiar, com vas caminant al teu ritme, i te vas creuant amb la mateixa gent dia darrera dia, que no coneixes de res, i que després veus a la tarda al refugi, pavelló, etc… I coneixes gent amb històries increïbles, com aquella parella que treballava a Àustria en una estació d’esquí i varem decidir anar fins Compostela caminant, o aquell japonès que havia anat als sant fermins, li van xerrar del camí, i va decidir començar-lo allà mateix…
A tot el que tengui l’oportunitat de fer-ho, li recomano que no ho dubti.
